L’abril de 1886, Josep-Narcís Roca i Farreras redactava el famós manifest titulat Missatge d’adhesió al poble irlandès publicat a la revista l’Arch de Sant Martí i que es va enviar amb més de sis mil signatures al líder irlandès Charles Stewart Parnell. El manifest feia així:
“L’Arch de Sant Martí, periòdic defensor de la reivindicació dels drets civils i polítics de la Pàtria Catalana, en nom propi felicita enèrgicament Mr.Parnell pel triomf obtingut per Irlanda. Els sotasignants, decidits defensors dels drets de Catalunya en tota sa integritat, s’adhereixen a aquesta mostra de simpatia per al gran poble irlandès que amb tant de zel i activitat defensa sa llibertat i autonomia. Tant de bo que aviat pugin els irlandesos tornar-nos semblant obsequi !Visca Irlanda lliure!”
El manifest tingué un gran acolliment i marcà un punt d’arrencada en les relacions catalano-irlandeses que continuaren ja a finals del segle XIX i principis del XX cada cop amb més força. Un ressò especial tingué el que es conegué com l’Alçament de Pasqua (Éiri Amach na Cásca) el 24 d’abril de 1916, amb la proclamació del Govern provisional de la República irlandesa. El document de proclamació començava amb “Homes i dones d’Irlanda: en nom de Déu i de i de les generacions mortes dels quals rep la vella tradició de ser nació, Irlanda, a través nostre, apel·la als seus infants a seguir la bandera i assestar un cop per la seva llibertat” tot declarant el dret de la gent d’Irlanda el dret al control dels destins irlandesos. Aquest any hom commemora el centenari d’aquell alçament que acabà amb la derrota dels patriotes irlandesos davant les forces britàniques les quals efectuaren una brutal repressió que, tanmateix, significà un punt de no retorn i que acabà amb la independència d’Irlanda l’any 1921 amb la divisió de l’illa en dos estats, un d’ells, l’Ulster, sota dominació britànica.
Quatre anys més tard, podem llegir a La Veu de Catalunya del 2 de novembre de 1920 la notícia sobre la “Vetllada patriòtica en honor de Mac Swiney, alcalde de Cork”. Aquesta vetllada se celebrà al saló d’actes del CADCI, que comptà amb una gernació inusual i que tingué la participació entre d’altres de Ventura Gassol, el canonge Cardó, Adrià Gual i Artur Martorell. El dia abans a la plaça de Catalunya de Barcelona tingué lloc un acte solemne d’homenatge a l’Alcalde de Cork mort en vaga de fam a la presó de Brixton i que aplegà una enorme multitud.
Al respecte voldríem recordar la recent presència a Barcelona, de Cathal Brugha, nét de Terence Mac Swiney, el passat dia 3 de març en l’acte de lliurament dels premis de la Nit de la Memòria, organitzada per la Comissió de la Dignitat i que tingué la seva continuació en un acte celebrat a la Plaça de Catalunya en record i homenatge a Mac Swiney.
Aquests darrers anys la relació entre Irlanda i Catalunya s’ha anat accentuant. El 2013, l’alcalde de Dublín, Oisin Quinn, juntament amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, inauguren la placa que acompanya l’olivera centenària a Cow’s Lane, al centre de la ciutat, amb el lema Viure lliure, en un acte de reconeixement dels homes i dones que lluitaren a Barcelona el 1714.
El maig de 2015, el nou alcalde de la capital irlandesa, Christy Burke, en una entrevista amb la delegació de Diplocat declara que “Catalunya mereix la independència”. Dos mesos més tard, al Parlament irlandès té lloc un debat entre parlamentaris irlandesos i el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, el Secretari General de Diplocat, Albert Royo i el representant de la Generalitat, Josep Manuel Suàrez.
Hem de valorar tanmateix el treball que realitzen els membres de l’ANC d’Irlanda, així com el del món universitari, de l’empresa o de les arts. Al mateix temps, els qui estem treballant en la campanya El cas dels catalans (www.casdelscatalans.cat) farem tot el que estigui a les nostres mans per a incrementar aquestes relacions comptant amb el suport dels milers d’adherits. Podem dir sense cap mena de dubte que Catalunya i Irlanda, Irlanda i Catalunya, estan més a prop que mai.
Missatge al poble d'Irlanda
Diputats,
Els Diputats, els altres càrrecs electes, les entitats i els particulars sotasignats, recordem la vella amistat entre el poble irlandès i el poble català, que podríem singularitzar en el «Missatge d’Adhesió al Poble Irlandès» que fou redactat per Josep-Narcís Roca i Ferreras –pare del nacionalisme progressista català– i que es féu arribar a Charles Stewart Parnell, signat per mes de sis mil catalans, el mes d’abril de 1886 que deia: «L’Arc de Sant Martí, periòdic defensor de la reivindicació dels drets civils i polítics de la Pàtria Catalana, en nom propi felicita enèrgicament Mr. Parnell pel triomf obtingut per Irlanda. Els sotasignats, decidits defensors dels drets de Catalunya en tota sa integritat, s’adhereixen a aquesta mostra de simpatia per al gran poble irlandès, que amb tant de zel i activitat defensa sa llibertat i autonomia. Tant de bo que aviat puguin els irlandesos tornar-nos semblant obsequi! Visca Irlanda lliure!»
Els catalans sempre hem admirat el canvi profund que en aquests 130 anys ha viscut la nació irlandesa assolint que una bona part de l’illa s’hagi convertit en una República independent i amb l’esperançadora expectativa de poder dur a bon port la reunificació de tot el país. I ara venim aquí per agrair-vos especialment les mostres de solidaritat i comprensió que el procés d'independització actual de Catalunya ha rebut d'institucions irlandeses, com el Parlament i el Consell municipal de Dublín, i d'altres polítics irlandesos rellevants.
La lluita que durant segles ha mantingut el poble català per tal de recuperar la plena llibertat nacional i proclamar-se República independent és molt a prop d’assolir l'objectiu. I, ara que s'acosta segurament el moment més crític, us demanem que continuï i, si és possible, s'intensifiqui aquest suport del poble irlandès i dels seus dirigents perquè Catalunya pugui esdevenir ben aviat un poble lliure entre els pobles lliures de la terra i s'acompleixi l'esperança que Parnell va expressar en el missatge que féu arribar als catalans signants d'aquell manifest de 1886: que la solidaritat continuï regnant entre les dues nacions germanes a través dels temps.
Gràcies, Diolch, Thank you
