Anar al mòdul «El Cas dels catalans» Anar al mòdul «Tots a Westminster» Anar al mòdul «Tothom a Escòcia» Anar al mòdul «Tothom a Àustria» Anar al mòdul «Tothom a Dinamarca» Anar al mòdul «Documentals» Anar al mòdul «Tothom a Irlanda» Anar al mòdul «Llibres»
 Divendres 22 de novembre de 2024
CA EN  
Tothom a Irlanda
Prémer per veure el menú o directament als LEDs de dalt
Ja som 14.458 seguidors. Adheriu-vos-hi!
 
Adhesió al poble irlandès

L’abril de 1886, Josep-Narcís Roca i Farreras redactava el famós manifest titulat Missatge d’adhesió al poble irlandès publicat a la revista l’Arch de Sant Martí i que es va enviar amb més de sis mil signatures al líder irlandès Charles Stewart Parnell. El manifest feia així:

“L’Arch de Sant Martí, periòdic defensor de la reivindicació dels drets civils i polítics de la Pàtria Catalana, en nom propi felicita enèrgicament Mr.Parnell pel triomf obtingut per Irlanda. Els sotasignants, decidits defensors dels drets de Catalunya en tota sa integritat, s’adhereixen a aquesta mostra de simpatia per al gran poble irlandès que amb tant de zel i activitat defensa sa llibertat i autonomia. Tant de bo que aviat pugin els irlandesos tornar-nos semblant obsequi !Visca Irlanda lliure!”

El manifest tingué un gran acolliment i marcà un punt d’arrencada en les relacions catalano-irlandeses que continuaren ja a finals del segle XIX i principis del XX cada cop amb més força. Un ressò especial tingué el que es conegué com l’Alçament de Pasqua (Éiri Amach na Cásca) el 24 d’abril de 1916, amb la proclamació del Govern provisional de la República irlandesa. El document de proclamació començava amb “Homes i dones d’Irlanda: en nom de Déu i de i de les generacions mortes dels quals rep la vella tradició de ser nació, Irlanda, a través nostre, apel·la als seus infants a seguir la bandera i assestar un cop per la seva llibertat” tot declarant el dret de la gent d’Irlanda el dret al control dels destins irlandesos. Aquest any hom commemora el centenari d’aquell alçament que acabà amb la derrota dels patriotes irlandesos davant les forces britàniques les quals efectuaren una brutal repressió que, tanmateix, significà un punt de no retorn i que acabà amb la independència d’Irlanda l’any 1921 amb la divisió de l’illa en dos estats, un d’ells, l’Ulster, sota dominació britànica.

Quatre anys més tard, podem llegir a La Veu de Catalunya del 2 de novembre de 1920 la notícia sobre la “Vetllada patriòtica en honor de Mac Swiney, alcalde de Cork”. Aquesta vetllada se celebrà al saló d’actes del CADCI, que comptà amb una gernació inusual i que tingué la participació entre d’altres de Ventura Gassol, el canonge Cardó, Adrià Gual i Artur Martorell. El dia abans a la plaça de Catalunya de Barcelona tingué lloc un acte solemne d’homenatge a l’Alcalde de Cork mort en vaga de fam a la presó de Brixton i que aplegà una enorme multitud.

Al respecte voldríem recordar la recent presència a Barcelona, de Cathal Brugha, nét de Terence Mac Swiney, el passat dia 3 de març en l’acte de lliurament dels premis de la Nit de la Memòria, organitzada per la Comissió de la Dignitat i que tingué la seva continuació en un acte celebrat a la Plaça de Catalunya en record i homenatge a Mac Swiney.

Aquests darrers anys la relació entre Irlanda i Catalunya s’ha anat accentuant. El 2013, l’alcalde de Dublín, Oisin Quinn, juntament amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, inauguren la placa que acompanya l’olivera centenària a Cow’s Lane, al centre de la ciutat, amb el lema Viure lliure, en un acte de reconeixement dels homes i dones que lluitaren a Barcelona el 1714.

El maig de 2015, el nou alcalde de la capital irlandesa, Christy Burke, en una entrevista amb la delegació de Diplocat declara que “Catalunya mereix la independència”. Dos mesos més tard, al Parlament irlandès té lloc un debat entre parlamentaris irlandesos i el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, el Secretari General de Diplocat, Albert Royo i el representant de la Generalitat, Josep Manuel Suàrez.

Hem de valorar tanmateix el treball que realitzen els membres de l’ANC d’Irlanda, així com el del món universitari, de l’empresa o de les arts. Al mateix temps, els qui estem treballant en la campanya El cas dels catalans (www.casdelscatalans.cat) farem tot el que estigui a les nostres mans per a incrementar aquestes relacions comptant amb el suport dels milers d’adherits. Podem dir sense cap mena de dubte que Catalunya i Irlanda, Irlanda i Catalunya, estan més a prop que mai.

Missatge al poble d'Irlanda

Adhesió al poble irlandès

L’abril de 1886, Josep-Narcís Roca i Farreras redactava el famós manifest titulat Missatge d’adhesió al poble irlandès publicat a la revista l’Arch de Sant Martí i que es va enviar amb més de sis mil signatures al líder irlandès Charles Stewart Parnell. El manifest feia així:

“L’Arch de Sant Martí, periòdic defensor de la reivindicació dels drets civils i polítics de la Pàtria Catalana, en nom propi felicita enèrgicament Mr.Parnell pel triomf obtingut per Irlanda. Els sotasignants, decidits defensors dels drets de Catalunya en tota sa integritat, s’adhereixen a aquesta mostra de simpatia per al gran poble irlandès que amb tant de zel i activitat defensa sa llibertat i autonomia. Tant de bo que aviat pugin els irlandesos tornar-nos semblant obsequi !Visca Irlanda lliure!”

El manifest tingué un gran acolliment i marcà un punt d’arrencada en les relacions catalano-irlandeses que continuaren ja a finals del segle XIX i principis del XX cada cop amb més força. Un ressò especial tingué el que es conegué com l’Alçament de Pasqua (Éiri Amach na Cásca) el 24 d’abril de 1916, amb la proclamació del Govern provisional de la República irlandesa. El document de proclamació començava amb “Homes i dones d’Irlanda: en nom de Déu i de i de les generacions mortes dels quals rep la vella tradició de ser nació, Irlanda, a través nostre, apel·la als seus infants a seguir la bandera i assestar un cop per la seva llibertat” tot declarant el dret de la gent d’Irlanda el dret al control dels destins irlandesos. Aquest any hom commemora el centenari d’aquell alçament que acabà amb la derrota dels patriotes irlandesos davant les forces britàniques les quals efectuaren una brutal repressió que, tanmateix, significà un punt de no retorn i que acabà amb la independència d’Irlanda l’any 1921 amb la divisió de l’illa en dos estats, un d’ells, l’Ulster, sota dominació britànica.

Quatre anys més tard, podem llegir a La Veu de Catalunya del 2 de novembre de 1920 la notícia sobre la “Vetllada patriòtica en honor de Mac Swiney, alcalde de Cork”. Aquesta vetllada se celebrà al saló d’actes del CADCI, que comptà amb una gernació inusual i que tingué la participació entre d’altres de Ventura Gassol, el canonge Cardó, Adrià Gual i Artur Martorell. El dia abans a la plaça de Catalunya de Barcelona tingué lloc un acte solemne d’homenatge a l’Alcalde de Cork mort en vaga de fam a la presó de Brixton i que aplegà una enorme multitud.

Al respecte voldríem recordar la recent presència a Barcelona, de Cathal Brugha, nét de Terence Mac Swiney, el passat dia 3 de març en l’acte de lliurament dels premis de la Nit de la Memòria, organitzada per la Comissió de la Dignitat i que tingué la seva continuació en un acte celebrat a la Plaça de Catalunya en record i homenatge a Mac Swiney.

Aquests darrers anys la relació entre Irlanda i Catalunya s’ha anat accentuant. El 2013, l’alcalde de Dublín, Oisin Quinn, juntament amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, inauguren la placa que acompanya l’olivera centenària a Cow’s Lane, al centre de la ciutat, amb el lema Viure lliure, en un acte de reconeixement dels homes i dones que lluitaren a Barcelona el 1714.

El maig de 2015, el nou alcalde de la capital irlandesa, Christy Burke, en una entrevista amb la delegació de Diplocat declara que “Catalunya mereix la independència”. Dos mesos més tard, al Parlament irlandès té lloc un debat entre parlamentaris irlandesos i el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, el Secretari General de Diplocat, Albert Royo i el representant de la Generalitat, Josep Manuel Suàrez.

Hem de valorar tanmateix el treball que realitzen els membres de l’ANC d’Irlanda, així com el del món universitari, de l’empresa o de les arts. Al mateix temps, els qui estem treballant en la campanya El cas dels catalans (www.casdelscatalans.cat) farem tot el que estigui a les nostres mans per a incrementar aquestes relacions comptant amb el suport dels milers d’adherits. Podem dir sense cap mena de dubte que Catalunya i Irlanda, Irlanda i Catalunya, estan més a prop que mai.

 
 
© El Cas dels catalans (2024)
Lloc dissenyat per ser visualitzat amb navegadors d'última generació
Vrs 3.0